1.
rebotre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 rebotar. La pilota reboté contra (o a) la xarxa, la pelota rebotó contra (o en) la red. v tr 2 arrojar, lanzar. Va rebotre els llibres contra la paret, arrojó los libros contra la pared. [...]
|
2.
rebotar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 → rebotre2 esport hacer rebotar la pelota. Ha rebotat molt bé, ha hecho rebotar muy bien la pelota. [...]
|
3.
botar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [botre] botar, saltar. 2 [rebotre] botar. 3 [fer el bot una criatura] hacer pucheros. 4 [fer l'ofès] darse por ofendido. 5 fer botar [fer saltar] hacer saltar. 6 fer botar [fer rebotre] botar. Feia botar la pilota, botaba la pelota. v tr 7 saltar. Botar una tanca, saltar una valla. 8 [...]
|
4.
botre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [algú] botar, saltar. 2 [una pilota, un cos elàstic] botar. 3 fig saltar. Va botre quan li feren retret del seu deute, saltó cuando le reprocharon su deuda. 4 fer botre [fer saltar] hacer saltar. 5 fer botre [fer rebotre] botar. Fes botre la pilota, bota el balón. [...]
v intr 1 [algú] botar, saltar. 2 [una pilota, un cos elàstic] botar. 3 fig saltar. Va botre quan li feren retret del seu deute, saltó cuando le reprocharon su deuda. 4 fer botre [fer saltar] hacer saltar. 5 fer botre [fer rebotre] botar. Fes botre la pilota, bota el balón. |